La disposició més agosarada de Licurg va ser el repartiment de terres [...]. A cada home li va tocar la terra necessària per produir una renda de seixanta faneques d'ordi per a ell i dotze per a la dona.
Per fer desaparèixer tota desigualtat, va anular les monedes antigues d'or i plata, i va ordenar que tan sols es fes servir la moneda de ferro [...]. Amb aquest canvi va lliurar el país de molts crims, ja que, qui roba monedes de ferro?
A més, va desterrar les arts inútils i luxoses [...].
Va determinar per llei com havien de ser els banquets i els menjars; tots [els ciutadans] havien de menjar junts i no podien menjar a casa seva; no podien tenir estovalles ni taules de gran valor.
A l'hora de menjar es reunien en grups de quinze persones [...]. Els nois joves també assistien a aquests menjars per aprendre a ser sobris, per habituar-se als costums dels homes madurs i perquè sabessin sofrir les bromes i les burles sense alterar-se.
Les dones joves exercitaven el seu cos en la cursa, la lluita, el llançament de disc i el tir amb arc, per tal de tenir els fills grans i forts, i perquè poguessin aguantar el part sense queixar-se.
Els fills no es consideraven propietat dels pares, sinó fills comuns de tota la ciutat.
Quan naixia un fill, el seu pare no era lliure d'educar-lo o no, sinó que l'agafava en braços i el portava al lloc on estaven asseguts els vells. Aquests examinaven el nen i, si estava ben format, determinaven que el criessin, i li assignaven terres per al seu futur. Si el nen era degenerat o monstruós l'eliminaven.
PLUTARC, Vides paral·leles (segles I-II dC)
[Ciències Socials 2. Cruïlla]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada