Gran Déu! Quins homes més raquítics! Coberta tota la pell de blaus cansats pel fuet; l’esquena plena de ferides, que ombrejaven més que no pas cobrien amb uns parracs apedaçats; alguns es cobrien el pubis amb un exigu davantal; tots, però, estaven vestits de manera que se’ls veia el cos a través dels parracs.
Duien el front marcat amb lletres, mig rapats els cabells i amb argolles als peus; estaven horrorosos amb la cara lívida; el fum dels forns i el vapor del foc els havien anat enrogint i consumint les parpelles i hi veien amb gran dificultat; com els púgils que combaten empolvorats amb sorra, terra o pols, ells anaven recoberts sòrdidament amb una cendra farinosa.
LUCI APULEU, L’ase d’or o Les Metamorfosis (segle II)
Amb els esclaus no s’ha de ser cruel: s’ha de tenir cura que no pateixin el fred ni la fam. El guardià ha de tenir-los constantment a la feina, per evitar que cometin robatoris o crims... Si el guardià estigués en connivència amb els esclaus, l’amo no l’hauria de deixar sense càstig... Les habitacions per als esclaus que poden moure’s en llibertat han d’estar orientades cap al sud; per als encadenats, si n’hi ha gaires, convé posseir un ergàstul als soterranis de l’edifici que respongui el màxim possible a les exigències sanitàries, amb moltes finestres petites per a la llum, situades a una alçada a la qual no puguin arribar amb les mans... Per al bestiar s’han de construir estables amb característiques que permetin preservar-lo tan del fred com de la calor excessiva; per als bous de treball s’han de determinar dues racions, l’una d’hivern i l’altra d’estiu...
CATÓ, Sobre l’agricultura (segles III-II aC)
[Ciències Socials 1r ESO. Edebé]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada