Bellíssima cosa és i en gran manera agradable a la vista poder contemplar el cos lunar, apartat de nosaltres quasi seixanta diàmetres terrestres, tan pròxims com si estigués tan solament a dues d'aquestes mesures. [...] Gràcies a això, qualsevol persona pot saber amb la certesa dels sentits que la Lluna no està coberta per una superfície llisa i polida, sinó aspra i desigual i que, a la manera de la faç de la Terra, està recoberta pertot arreu per ingents prominències, profundes cavitats i anfractuositats. [...]
El que supera de molt l'imaginable, però, i que principalment ens ha mogut a cridar una altra vegada l'atenció d'astrònoms i filòsofs, és precisament haver descobert quatre estrelles errants que ningú abans de nosaltres ha conegut ni observat, les quals, a semblança de Venus i Mercuri a l'entorn del Sol, presenten els seus propis períodes a l'entorn d'una estrella insigne que es compta entre les conegudes (es tracta de Júpiter), ara precedint-la, ara seguint-la, no allunyant-se'n mai fora de certs límits.
Tot plegat coses observades per mi i descobertes no fa gaires dies mitjançant uns prismàtics que he inventat, prèviament il·luminat per la gràcia divina.
GALILEU GALILEI, El missatger sideral (o Sidereus Nuncius) (1610)
[Ciències Socials 2n ESO. Santillana]
Enllaços:
- Sidereus Nuncius a la Viquipèdia (hi ha un enllaç amb el llibre complet).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada